He triat el CCCB com a espai exterior d'interactuació i diusió cultural.
El CCCB, Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona, organitza i produeix exposicions, debats, festivals i concerts, cicles cinematogràfics, cursos, conferències i promou la creació de noves tecnologies i creació artística i visual.
Promou la investigació artística en àmbits com el multimedia; recolza la investigació en diferents formats d'exhibició, exportacions de produccions d'altres centres nacionals i internacionals d'art museus institucionals, genera debat, pensaments i reflexió sobre la ciutat i l'espai públic, així com altres temes d'actualitat.
El CCCB també recopila material d'arxiu que estan disponibles per a la consulta pública, que inclou el seu patrimoni, arxiu fotogràfic, exposicions, publicacions, audiovisuals, etc.
És un espai obert a grups o col·lectius artístics, creadors independents, etc...
L'edifici del CCCB és un producte de la rehabilitació parcialdel conjunt arquitectònic de la Casa de la Caritat, antic establiment benèfic que funcionava com a orfanat, creat al 1802 fins al 1957.
L'edifici actual es basa en l'adaptació de l'estrucutra original que envolta el gran pati central, conegut com el Pati de les Dones, estructurat en tres ales de cinc pisos d'alçada disposades en forma de U.
La façana exterior del carrer Montalegre i les altres façanes interiors del pati van ser restaurades, tan els esgrafiats com les voltes de totxana, les arcades i els pilars de pedra vista.
El CCCB va ser inaugurat al febrer de 1994, obra dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, premiat al 1993 als premis FAD d'Arquitectura.
L'edifici projectat substitueix l'ala nord per un cub de 30m d'alçada. Aquest té tres de les seves cares opaques i la que dóna al pati interior és de vidre. La part superior s'incline cap avall, de manera que desde baix es pot veure tot l'edifici amb el "joc de miralls", és a dir porta a l'interior del pati l'espai exterior de l'edifici. El pati és un espai obert, que contraposa l'estil tradicional (restaurat) amb el nou disseny arquitectònic, però que casa perfectament amb els dos estils. Recolzant d'aquesta manera la idea de que és un lloc de trobada de diferents disciplines i activitats. En el pati interior s'hi realitzen tota mena d'activitats com ara festivals, com es veu en les imatges.
La utilització del marbre i l'acer inxidable com a material suma en sobrietat i elegància.
Hi entra molta llum ja que és descobert.
El CCCB, Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona, organitza i produeix exposicions, debats, festivals i concerts, cicles cinematogràfics, cursos, conferències i promou la creació de noves tecnologies i creació artística i visual.
Promou la investigació artística en àmbits com el multimedia; recolza la investigació en diferents formats d'exhibició, exportacions de produccions d'altres centres nacionals i internacionals d'art museus institucionals, genera debat, pensaments i reflexió sobre la ciutat i l'espai públic, així com altres temes d'actualitat.
El CCCB també recopila material d'arxiu que estan disponibles per a la consulta pública, que inclou el seu patrimoni, arxiu fotogràfic, exposicions, publicacions, audiovisuals, etc.
És un espai obert a grups o col·lectius artístics, creadors independents, etc...
L'edifici del CCCB és un producte de la rehabilitació parcialdel conjunt arquitectònic de la Casa de la Caritat, antic establiment benèfic que funcionava com a orfanat, creat al 1802 fins al 1957.
L'edifici actual es basa en l'adaptació de l'estrucutra original que envolta el gran pati central, conegut com el Pati de les Dones, estructurat en tres ales de cinc pisos d'alçada disposades en forma de U.
La façana exterior del carrer Montalegre i les altres façanes interiors del pati van ser restaurades, tan els esgrafiats com les voltes de totxana, les arcades i els pilars de pedra vista.
El CCCB va ser inaugurat al febrer de 1994, obra dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, premiat al 1993 als premis FAD d'Arquitectura.
La utilització del marbre i l'acer inxidable com a material suma en sobrietat i elegància.
Hi entra molta llum ja que és descobert.
Per l'altra banda de l'edifici disfrutem del MACBA, també amb una façana de vidre per tant hi entra molta llum exterior, i el seu espai exterior com a lloc de pas, de trobada i d'esbarjo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario